Retallades i qualitat

Fa uns dies el president de la Generalitat, en una roda de premsa, etzibava impacient a un periodista que l'assetjava: "No hi ha diners, ¿quina d'aquestes paraules no entén?" L'administració pública, doncs, no té diners i s'ha vist obligada a retallar, com ja sabem. Però de la mateixa forma que abans polítics i determinats agents econòmics no tenien cap escrúpol de negar la crisi, fins que va ser prou evident, ara els nostres dirigents afirmen que les retallades no repercutiran en la qualitat dels serveis de l'Estat, la qual cosa pot portar a la següent reflexió: o bé abans es malbarataven els recursos, o bé el govern té un molt alt concepte del cos de funcionaris i de la seva capacitat de sacrifici i adaptació a la nova realitat econòmica del país.

Però... ¿És creïble que s'eliminin llits en els hospitals i es tanquin sales d’operacions, que augmenti el nombre de pacients en la consulta d'un metge, que no es cobreixin les baixes laborals, etc., etc., i que això no afecti a l'atenció a l'usuari? ¿Es poden massificar les aules, reduir el personal docent (la consellera ja ha dit que desapareixeran uns 770 interins el curs vinent), augmentar les hores lectives i minvar els sous, etc., etc., i el rendiment dels professors (i els alumnes) serà el mateix?

Les conseqüències de les retallades no només recauen sobre els sectors que les pateixen directament, sinó també sobre d'altres que en depenen en major o menor mesura. Per exemple, i per cenyir-nos a l'àmbit dels instituts, al servei de neteja. Molts centres s'han vist obligats a reduir les hores de neteja, i això significa dues coses: d'una part, que molts treballadors d'aquest sector poden acabar perdent el lloc de treball; d'altra, que menys gent i amb menys hores han de fer la mateixa feina. Podem esperar que es mantingui la qualitat?

Si abans era una insensatesa negar la crisi, ara és un exercici de malabarisme irresponsable pretendre que "estalviar" en sectors tan bàsics com la Sanitat o l'Ensenyament no tindrà conseqüències. En els països seriosos, inversió equival a qualitat. Però ens diuen que no hi ha diners; que no hi ha diners per a l'Ensenyament (és a dir, per a la formació dels alumnes que tard o d'hora s'han de convertir en bons professionals); que no hi ha diners per a la Sanitat (és a dir, per als pacients que es pensaven que l'Estat garantia la seva atenció mèdica). Però no tot són males notícies: sortosament, sí que hi ha diners per al sector financer...



Josep Maria Mir