El passat desembre, en un dels claustres
ordinaris fixats per la direcció del
Centre, va tenir lloc un fet insòlit. Entre les veus del claustre i sense
previ avís, un cop iniciat el torn obert de paraules, va esclatar entre el
sector més jove dels professors el
malestar que fins aleshores només s’entreveia en converses privades. El punt d’esclat
possiblement va quedar determinat per la sorpresa angoixosa de no veure
ingressat al nostre compte la nòmina habitual i, davant aquesta situació i
comptant amb la desinformació més absoluta per part del Departament
d’Ensenyament, es va iniciar una onada d’indignació que va donar lloc a un
acord tan ràpid com organitzat: la creació d’una assemblea de professors que es
reuniria cada dimecres a l’hora de l’esbarjo.
Davant la nostra sorpresa dimecres rere
dimecres vèiem com el drets dels nostres alumnes i els nostres propis eren
retallats amb una brutalitat salvatge que ens convidava cada cop més a fer
públic el nostre malestar. Polítics malintencionats i oportunistes situaven el col·lectiu
de professionals de l’ensenyament com a privilegiats i com a centre de la diana
d’un enuig social que en realitat tenia la seva arrel ben lluny de les aules.
Les
nostres converses, l’intercanvi d’opinions, el contacte amb altres
centres, la lectura d’articles, el moviment de marea groga educativa…tot ens va
servir per perfilar i continuar ajustant el nostre posicionament davant una
política generalitzada de retallades Un posicionament fruit de la reflexió i de
l’anàlisi de la situació que ens envoltava i ens envolta.
Ara, gairebé sis mesos més tard del nostre
projecte com a assemblearis, iniciem aquest blog amb una causa única que pretén, per sobre de tot
lluitar per defensar el que creiem que és de justícia. Per una banda, donar
suport als companys que han estat acomiadats o que veuen cada dia reduïda més i
més la seva possibilitat de continuar exercint la seva professió i per una
altra, defensar uns alumnes que sense
cap culpa s’han vist immersos en una crisi que posa en perill el seu futur
educatiu i per tant el futur de tots com a país; i per últim, reivindicar els nostres drets i la
nostra dignitat com a professionals amb una gran responsabilitat, ja que des
que va començar la crisi fins a dia d’avui, s’han rebaixat els nostres drets
laborals i s’ha posat en entredit la nostra feina
En defensa d’aquesta lluita ens continuarem
reunint i seguirem dialogant cada dimecres, amb energies renovades que facin
possible una unió entre pares, alumnes i
professors per organitzar un front comú, amb iniciatives que facin impossible continuar ignorant el
que està passant a l’Ensenyament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada