Són les vuit del matí i els alumnes esperen el timbre que
marca l’inici de les classes. El professor obre la porta de l’aula i dia rere
dia l’aula està neta i polida, les taules endreçades i en fila, les cadires
sobre la taula. Els alumnes desentesos de les retallades que ha patit el
personal de neteja comencen les seves classes i van deixant caure més d’un
paperet que ningú vol recollir, engrunes d’entrepà que algun alumne afamat
menja d’amagat, restes d’espirals de llibreta, o alguna mostra creativa de
grafitisme sobre la taula que serveix d’evasió a més d’un alumne així que el
professor escriu a la pissarra. Palem del dia a dia, però també podríem
afegir, entre d’altres, la tinta dels
bolígrafs trencats que impregnen les rajoles, el buidatge de les papereres i
els temuts dies de pluja, poblats de vambes adolescents que empastifen els
terres de tot el centre. Doncs bé, per a sorpresa de tots, les retallades també
han afectat tres de les encarregades
de netejar el nostre centre. La reducció d’hores de dues de les treballadores,
per culpa d’aquesta maleïda crisi, s’ha materiliatzat en la dilatació en el
temps de la peridiocitat amb què es netegen els vidres, es freguen les taules o
s’escombren els departaments. Però, no passa el mateix amb les aules, que són
de neteja obligada diària. I aquest és el problema ressumible en un
guarisme: el número 6. Perquè sis, són les aules que de mitjana ha de
netejar de més, cada dia, la
treballadora amb més hores contractades (7 diàries) al centre. Si les seves
companyes han patit reducció horària, és fácil entendre que algú haurà de
netejar les aules que han quedat sense servei. Si reduïm hores de neteja, les
treballadores d’aquest servei han de netejar més ràpid i més classes, i fer
caure en l’oblit, fins a tenir temps (final de curs), una neteja a fons.
Això també són retallades Que potser també es poden retallar
els metres quadrats de les classes? O anul·lar els vidres de les finestres? O
evitar la pluja?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada