LES RETALLADES EN EDUCACIÓ AFECTEN EL PERSONAL DE SERVEIS

Són les vuit del matí i els alumnes esperen el timbre que marca l’inici de les classes. El professor obre la porta de l’aula i dia rere dia l’aula està neta i polida, les taules endreçades i en fila, les cadires sobre la taula. Els alumnes desentesos de les retallades que ha patit el personal de neteja comencen les seves classes i van deixant caure més d’un paperet que ningú vol recollir, engrunes d’entrepà que algun alumne afamat menja d’amagat, restes d’espirals de llibreta, o alguna mostra creativa de grafitisme sobre la taula que serveix d’evasió a més d’un alumne així que el professor escriu a la pissarra. Palem del dia a dia, però també podríem afegir,  entre d’altres, la tinta dels bolígrafs trencats que impregnen les rajoles, el buidatge de les papereres i els temuts dies de pluja, poblats de vambes adolescents que empastifen els terres de tot el centre. Doncs bé, per a sorpresa de tots, les retallades també han afectat   tres de les encarregades de netejar el nostre centre. La reducció d’hores de dues de les treballadores, per culpa d’aquesta maleïda crisi, s’ha materiliatzat en la dilatació en el temps de la peridiocitat amb què es netegen els vidres, es freguen les taules o s’escombren els departaments. Però, no passa el mateix amb les aules, que són de neteja obligada diària. I aquest és el problema ressumible  en un  guarisme: el número 6. Perquè sis, són les aules que de mitjana ha de netejar de  més, cada dia, la treballadora amb més hores contractades (7 diàries) al centre. Si les seves companyes han patit reducció horària, és fácil entendre que algú haurà de netejar les aules que han quedat sense servei. Si reduïm hores de neteja, les treballadores d’aquest servei han de netejar més ràpid i més classes, i fer caure en l’oblit, fins a tenir temps (final de curs), una neteja a fons.

Això també són retallades Que potser també es poden retallar els metres quadrats de les classes? O anul·lar els vidres de les finestres? O evitar la pluja?

L’Assemblea

Retallades i qualitat

Fa uns dies el president de la Generalitat, en una roda de premsa, etzibava impacient a un periodista que l'assetjava: "No hi ha diners, ¿quina d'aquestes paraules no entén?" L'administració pública, doncs, no té diners i s'ha vist obligada a retallar, com ja sabem. Però de la mateixa forma que abans polítics i determinats agents econòmics no tenien cap escrúpol de negar la crisi, fins que va ser prou evident, ara els nostres dirigents afirmen que les retallades no repercutiran en la qualitat dels serveis de l'Estat, la qual cosa pot portar a la següent reflexió: o bé abans es malbarataven els recursos, o bé el govern té un molt alt concepte del cos de funcionaris i de la seva capacitat de sacrifici i adaptació a la nova realitat econòmica del país.

Però... ¿És creïble que s'eliminin llits en els hospitals i es tanquin sales d’operacions, que augmenti el nombre de pacients en la consulta d'un metge, que no es cobreixin les baixes laborals, etc., etc., i que això no afecti a l'atenció a l'usuari? ¿Es poden massificar les aules, reduir el personal docent (la consellera ja ha dit que desapareixeran uns 770 interins el curs vinent), augmentar les hores lectives i minvar els sous, etc., etc., i el rendiment dels professors (i els alumnes) serà el mateix?

Les conseqüències de les retallades no només recauen sobre els sectors que les pateixen directament, sinó també sobre d'altres que en depenen en major o menor mesura. Per exemple, i per cenyir-nos a l'àmbit dels instituts, al servei de neteja. Molts centres s'han vist obligats a reduir les hores de neteja, i això significa dues coses: d'una part, que molts treballadors d'aquest sector poden acabar perdent el lloc de treball; d'altra, que menys gent i amb menys hores han de fer la mateixa feina. Podem esperar que es mantingui la qualitat?

Si abans era una insensatesa negar la crisi, ara és un exercici de malabarisme irresponsable pretendre que "estalviar" en sectors tan bàsics com la Sanitat o l'Ensenyament no tindrà conseqüències. En els països seriosos, inversió equival a qualitat. Però ens diuen que no hi ha diners; que no hi ha diners per a l'Ensenyament (és a dir, per a la formació dels alumnes que tard o d'hora s'han de convertir en bons professionals); que no hi ha diners per a la Sanitat (és a dir, per als pacients que es pensaven que l'Estat garantia la seva atenció mèdica). Però no tot són males notícies: sortosament, sí que hi ha diners per al sector financer...



Josep Maria Mir

El Club del Divendres embarca al submarí groc

SIS MESOS

Fa sis mesos que els treballadors de l’institut Els Tres Turons tenim una assemblea permanent que treballa per compartir informacions laborals i curriculars, preparar accions de reivindicació, i coordinar informacions am les assemblees d’altres centres d’educació.  Aquesta assemblea es reuneix cada dimecres a les 11 hores a la sala de professors del centre.  L’assemblea va començar amb uns quants professors indignats que necessitaven un fòrum per expressar-se i actuar.  Tot seguit es van constituir com a assemblea permanent.  Els treballadors no docents s’hi van afegir immediatament; i posteriorment ho han fet representats de l’AMPA i pares i mares dels nostres alumnes.

Disposar d’aquesta assemblea per compartir les preocupacions dels treballadors i poder tenir el suport de l’AMPA i els pares i mares dels nostres alumnes constitueix el principi d’un procés de denúncia i de reconstrucció social essencial per plantejar una resposta global als atacs contra l’ensenyament públic per part dels nostres governants. 

Durant molts anys els treballadors de l’ensenyament han estat bàsicament espectadors dels canvis laborals i curriculars que han transformat la seva feina i el model educatiu.  La reacció present, amb les actuacions concretes fetes fins ara, sembla una resposta poc impressionant, però significa el principi de la coordinació sistemàtica d’un col·lectiu que té consciència de la seva força i que vol intervenir en el seu futur.

Per això us animen a participar en l’assemblea i seguir treballant per aconseguir el model d’ensenyament públic que la nostra societat necessita i es mereix.

Reunió informativa de pares i professors

REUNIÓ INFORMATIVA DE PARES I PROFESSORS SOBRE LES RETALLADES

Dilluns 25 de juny, a les 19:00 hores, a l’Aula Polivalent de l’Institut.

Novetats

El blog de l'Assemblea es pot consultar des de la pàgina web de l'Ajuntament d'Arenys de Mar (apartat d'Entitats):

http://entitats.arenysdemar.cat/ampa3t/noticies/blog-dels-professors-de-linstitut 

També hi ha un enllaç a la pàgina del Institut:
http://www.elstresturons.net/ 

INSTANCIA A L'AJUNTAMENT

ASSEMBLEA  I AMPA DECIDEIXEN FER UNA REUNIÓ ABANS DE QUE ACABI EL CURS

CARTA ENVIADA A "LA VANGUARDIA"

pel nostre company, Josep Maria Mir, en nom de l'assemblea, en resposta a un tal senyor B. que censurava la nostra actitud i que els professors exercíssim el nostre dret de vaga.

Pensar (amb criteri) en els alumnes

Sóc professor i voldria contestar la carta del senyor B. del dia 21 de maig del 2012, en què censurava l'actitud del professorat.

Al senyor B. els arguments per sol·licitar la jornada intensiva li semblaven o bé increïbles (rendiment acadèmic, disciplina) o bé oportunistes (estalvi). Com a professor li diré que les classes del matí “cansen” prou els alumnes com perquè a la tarda el seu rendiment no sigui el mateix, ni tampoc la seva actitud. A més, Catalunya és l’única Comunitat de l’Estat que no fa jornada intensiva a la Secundària. Les tardes lliures permetrien "racionalitzar" les activitats extraescolars: evitaríem que molts alumnes arribin a casa a sopar i encara hagin de fer els deures.

Pel que fa a la qüestió del fracàs escolar, s’hauria de tenir en compte d’on venim, i així s’entendrà on som; posar-nos a nivell europeu requereix més temps, i més encara quan fins fa poc, el més atractiu per a un noi (que de fet no volia estudiar) era treballar a  la construcció o al sector serveis.

Si no ens amoïnen les aules massificades o uns professionals les condiciones laborals dels quals empitjoren dia a dia (més hores i més obligacions amb menys sou i menys autoritat), sinó tenir “aparcats” els nens, entenc que molesti que els professors facin vaga.

Josep Maria Mir i l’assemblea de professors de l’institut Els Tres Turons

Arenys de Mar

MANIFESTACIÓ DEL 22 DE MAIG

MANIFEST DE L'AMPA

Arenys de Mar, 5-6-2012

La junta de l’AMPA de l’Institut de secundària Els Tres Turons d’Arenys de Mar, reunida en sessió extraordinària, ha decidit fer aquest MANIFEST

 Davant la política de contínues retallades que el Departament d’Ensenyament està portant a terme i veient que aquestes mesures estan afectant de manera negativa la qualitat de l’educació dels nostres fills i filles, empitjorant les condicions laborals dels professionals que  treballen al centre i deteriorant el conjunt de la nostra comunitat educativa, demanem que s’abandoni aquesta manera de fer.

 En el cas que es continuï en la línia actual, l’aplicació de les retallades tindran tot un seguit d’efectes negatius que detallem a continuació:

1.     Hi haurà un augment de la ràtio fins a 35 alumnes per aula a l’ESO  i als Cicles Formatius, i fins a 40 a Batxillerat. Encara que la mesura no entri del tot en funcionament durant el proper curs, sí que ho farà en el curs 2013-2014. No tenim prou espai físic a les aules per encabir-hi tants alumnes; les pràctiques de laboratori no es podran fer, els tallers i les aules d’informàtica se’ns quedaran petits. La qualitat de l’ensenyament quedarà afectada.

2.      No es poden cobrir les substitucions de professors fins als quinze dies de baixa. Aquest fet ara ja provoca que passin molts professors pel grup o grups afectats, que poden no tenir l’especialitat que correspon a l’assignatura i per tant , per més bona voluntat que hi posin, aquests alumnes no aprenen el que els  pertoca.

3.     Disminuirà encara més el nombre de professors al centre. El nombre de places al centre per als alumnes augmenta però en canvi disminueix el nombre de professors. S’envia més gent a l’atur i els alumnes estan més mal atesos per manca de personal.

4.     Disminució o congelació dels diners que reben els centres. Arriben pocs diners pel manteniment, compra de material, factures de llum i  gas. El servei de neteja s’ha hagut de reduir amb totes les seves conseqüències. Pel que fa als diners per al servei de menjador, les beques tampoc arriben a temps i en canvi els alumnes bé que han de dinar cada dia.

5.     No es cobriran les substitucions del personal de consergeria i secretaria. Les tasques d’administració i la dels conserges no les pot fer qualsevol, el centre se’n ressentirà.

6.     El fet que es redueixin les hores de coordinació però en canvi augmenti l’horari lectiu del professorat provocarà que sigui dificultosa l’organització del centre. I si aquest no pot estar ben organitzat, la qualitat de l’ensenyament dels nostres fills es trobarà afectada.

7.     S’han introduït taxes  als estudiants de l’FP pública, la via per la qual els joves poden accedir a una professió. S’està privatitzant un ensenyament dirigit a un col·lectiu que pateix una taxa d’atur força elevada.

Així, doncs, i per totes aquestes raons, com a AMPA de l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar volem manifestar el nostre malestar davant les mesures que des del Departament d’Ensenyament s’estan portant a terme en aquests darrers temps. 

La qualitat de l’educació pública per la qual estem treballant tots des de fa tants anys n’està sortint molt perjudicada i sembla abocada, en aquest moment, a la seva desaparició. Nosaltres en canvi pensem que el dret a l’educació és per a tots, sense distinció de classe social ni nivell econòmic, i és també una eina clau per poder sortir de la crisi econòmica que ens afecta. Els nostres fills i filles representen el futur de tots i del nostre país. Creiem que en aquests moments tan difícils, més que mai,  hem de treballar  junts professors, pares i alumnes  i recolzem les mesures de protesta que s’estan portant a terme en aquests moments.

   

                              AMPA INSTITUT ELS TRES TURONS

                                                        ARENYS DE MAR

CASSOLADA DAVANT DE L'AJUNTAMENT D'ARENYS DE MAR

TANCADA AL CENTRE

SOLICITUT AL DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT

L’assemblea permanent de treballadors de l’Institut Tres Turons d’Arenys de Mar, amb domicili al carrer Fondo de les Creus, s/n, 08350 d’Arenys de Mar,

EXPOSA:

Que els treballadors de l’ensenyament públic de l’institut d’Arenys de Mar volem manifestar el nostre malestar davant del reiterat menyspreu cap als docents de l’ensenyament públic i de l’ensenyament en general. Estem convençuts que creure, defensar i invertir en l’ensenyament, especialment en el públic, és la clau perquè el nostre país avanci i surti del pou on està immers. Si no s’inverteix en ensenyament,  potser sortirem de la situació transitòriament, però hi tornarem a caure.

D’altra banda, no és bo que el mateix Departament projecti una imatge del seus treballadors com a privilegiats,  enfrontant-nos a la societat i fent que el nostre treball quedi en entredit.

Per tant,

DEMANA:

Que el Departament escolti els seus treballadors i estigui al seu costat.

Que el Departament acabi amb les retallades i que restitueixi els sous als treballadors públics.

Que el Departament no incrementi les hores lectives ni les complementàries.

Que el Departament aconsegueixi ingressos per a les arques públiques penalitzant els responsables de la greu situació econòmica que estem vivint, que no són ni els treballadors públics, ni els alumnes, ni les seves famílies.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

PRESENTACIÓ

El passat desembre, en un dels claustres ordinaris fixats per la direcció del  Centre,  va tenir lloc un fet  insòlit. Entre les veus del claustre i sense previ avís, un cop iniciat el torn obert de paraules, va esclatar entre el sector més jove dels  professors el malestar que fins aleshores només s’entreveia en  converses privades. El punt d’esclat possiblement va quedar determinat per la sorpresa angoixosa de no veure ingressat al nostre compte la nòmina habitual i, davant aquesta situació i comptant amb la desinformació més absoluta per part del Departament d’Ensenyament, es va iniciar una onada d’indignació que va donar lloc a un acord tan ràpid com organitzat: la creació d’una assemblea de professors que es reuniria cada dimecres a l’hora de l’esbarjo.

Davant la nostra sorpresa dimecres rere dimecres vèiem com el drets dels nostres alumnes i els nostres propis eren retallats amb una brutalitat salvatge que ens convidava cada cop més a fer públic el nostre malestar. Polítics malintencionats i oportunistes situaven el col·lectiu de professionals de l’ensenyament com a privilegiats i com a centre de la diana d’un enuig social que en realitat tenia la seva arrel ben lluny de les  aules.

Les  nostres converses, l’intercanvi d’opinions, el contacte amb altres centres, la lectura d’articles, el moviment de marea groga educativa…tot ens va servir per perfilar i continuar ajustant el nostre posicionament davant una política generalitzada de retallades Un posicionament fruit de la reflexió i de l’anàlisi de la situació que ens envoltava i ens envolta.

Ara, gairebé sis mesos més tard del nostre projecte com a assemblearis, iniciem aquest blog amb  una causa única que pretén, per sobre de tot lluitar per defensar el que creiem que és de justícia. Per una banda, donar suport als companys que han estat acomiadats o que veuen cada dia reduïda més i més la seva possibilitat de continuar exercint la seva professió i per una altra, defensar  uns alumnes que sense cap culpa s’han vist immersos en una crisi que posa en perill el seu futur educatiu i per tant el futur de tots com a país; i  per últim, reivindicar els nostres drets i la nostra dignitat com a professionals amb una gran responsabilitat, ja que des que va començar la crisi fins a dia d’avui, s’han rebaixat els nostres drets laborals i s’ha posat en entredit la nostra feina

En defensa d’aquesta lluita ens continuarem reunint i seguirem dialogant cada dimecres, amb energies renovades que facin possible una unió  entre pares, alumnes i professors per organitzar un front comú, amb iniciatives  que facin impossible continuar ignorant el que està passant a l’Ensenyament.