dijous, 25 d’octubre del 2012


Carta de resposta de l’assemblea de professors i PAS de l'institut Els Tres Turons al Consell Escolar.



El proppassat dimecres dia 17 d'octubre del 2012, el Claustre de professors del nostre centre va ratificar mitjançant votació (23 vots contra 17) la proposta de no fer cap tipus d'activitat extraescolar fora de l'horari lectiu com a mesura de protesta davant de la degradació tant de la qualitat de l'ensenyament públic com de les condicions laborals dels seus treballadors.

El Consell Escolar del dilluns 22 d'octubre va desautoritzar, en canvi, l'opinió majoritària del claustre de professors. Volem manifestar el nostre malestar per no comptar amb la solidaritat i comprensió del Consell Escolar, que no sembla valorar gaire les reflexions i opinions dels que són els vertaders professionals de l'ensenyament. Ens sap molt de greu constatar una certa manca de sensibilitat envers la greu situació que està patint l'educació pública.

Pel que fa al crèdit de síntesi, tal com està organitzat al centre, cal qüestionar que el Consell Escolar el pugui imposar a cap professor, ja que supera amb escreix l'horari lectiu d'aquest i implica pernoctar fora de casa. A més a més, si tenim en compte la despesa extra que suposa a les famílies, i a la qual no es pot obligar ningú, planteja un problema de discriminació entre els alumnes, a la qual cosa hauríem de ser més sensibles en l'actual època de crisi. Una cosa semblant podríem dir del viatge de final de curs de quart de ESO.

dimarts, 16 d’octubre del 2012

L'ASSEMBLEA DE PROFESSORS I PAS DE EL TRES TURONS ESTÀ PREPARANT UNA CARTA PER ACONSEGUIR RECOLLIR 10.000 SIGNATURES DE PROFESSORS I FAMÍLIES, PER PROTESTAR CONTRA LES RETALLADES A L'EDUCACIÓ PÚBLICA.

dilluns, 8 d’octubre del 2012


INTERINS I EL PACTE D'ESTABILITAT


Com a professor de l’Institut Els tres Turons, m’agradaria incorporar en aquest bloc una petita reflexió personal. Sóc docent des de l’any1991, he treballat com  a interí a jornada completa en centres del Maresme,  Vallès Oriental, i la Selva. És a dir, porto molts km a  l’esquena  complint sempre amb les meves obligacions, sense haver estat  mai de baixa i col.laborant en tot moment amb les totes les direccions amb les que he anat treballant.

En els meus inicis tenia el convenciment que el treball i l’esforç que any darrere any estava duent a terme, es veuria reflectit en un reconeixement. Si bé és cert, que l’administració m’aplicava metòdicament els triennis i els estadis de promoció docent, jo tenia la certesa que la meva praxis anava millorant poc a poc gràcies a un factor que no es pot comprar amb diners,  l’experiència. Lluny han quedat aquells anys de dubtes i d’errors que s’haguessin pogut evitar!

Ara crec que, després de 15 anys  com a docent el departament ha iniciat una política que no afavoreix l’experiència dels professors. En una època de crisi com l’actual, veuria amb bons ulls que, segons el meu criteri, a més experiència més possibilitats d’aconseguir una plaça com a interí. En canvi, actualment, gràcies al pla d’autonomia de centres, els directors  tenen la potestat d’exercir el seu dreta reclamar professors concrets independentment de la seva antiguitat. És a dir, professors amb tres anys d’experiència, o menys, poden aconseguir una plaça d’interí i, en canvi, altres professors amb més experiencia, passen a ser substituts cobrant el 80% del sou, i amb la impossibilitat de cobrar el mes de juliol, d’agost i la meitat de setembre.  Tot un repte per a la supervivència!


Senzillament, no sé què pensar.  Si bé, és cert que el fet de reclamar  alguns professors, pot garantir la col·laboració entre docents del mateix tarannà.  També és cert, que professionals competents poden quedar-se a l’atur, per no haver estat reclamats per les juntes directives.

RESPOSTA D'UN PROFESSOR DE L'INSTITUT A L'AMPA DEL CEIP MARAGALL
Bona tarda,

Qualsevol mesura que prenguin els nostres polítics sobre el model d'educació afecta inevitablement els nens. Si s'augmenta la ràtio de les aules, afecta els nens; si es retalla l'assignació econòmica dels centres (calefacció, neteja, etc.), afecta els nens; si es deterioren les condicions laborals dels mestres i professors, doncs inevitablement també això afecta els nens (i m'imagino que un metge també diria el mateix -canviant "nens" per "pacients"- quan li "massifiquen" la consulta i eliminen llits i tanquen sales d'operacions als hospitals,etc.).

Lamento que hi hagi pares que no valorin la qualitat del professorat per la seva feina dins de l'aula (que és el seu hàbitat natural!!!) i concedeixin, en canvi, una importància tan extraordinària a fer sortides (del tipus que siguin), les quals, ben mirat, són un apartat gairebé ridícul en el currículum d'un alumne.



P.S.: Vull afegir que, com a professor, he participat en sortides, viatges de fi de curs i fins i tot en un Comènius (amb instituts d'Alemanya, França i Itàlia), i sempre he defensat el seu valor formatiu, però no hem de confondre l'anecdòtic amb l'essencial. La qualitat de l'ensenyament es juga a l'aula, no a les sortides.