divendres, 22 de novembre del 2013

El Decret de Plantilles en preguntes i respostes


EL DECRET DE PLANTILLES DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT EN PREGUNTES I RESPOSTES


Benvolguts pares i mares, el Departament d’Ensenyament està traient una sèrie de decrets que canviaran totalment l’escola pública catalana. Ja n’ha tret dos (el Decret d’autonomia de centres i el Decret de direccions) i ara projecta treure’n dos més, el Decret de plantilles i el Decret d’avaluació de la funció docent. Som molts els professores i professores que creiem que tots aquests canvis suposaran la introducció d’un nou model d’escola que donarà lloc a distorsions educatives que implicaran una pèrdua real de la qualitat educativa i on els valors de la democràcia i la transparència es perdran. Per avisar sobre aquest canvi programat pel Departament hem elaborat aquest document on pretenem explicar de manera clara i entenedora el que està passant. Us preguem que, tot i que és una mica llarg, el llegiu amb atenció i amb la idea certa que al professorat, per damunt de tot, el que ens preocupa és l’educació dels nostres alumnes, és a dir, dels vostres fills i filles.


Què és el Decret de plantilles?

És un decret que projecta treure el Departament d’Ensenyament que modificarà bastament el funcionament d’escoles i instituts públics fent que els directors es converteixin en els empresaris-gestors dels centres públics.

Segons l'Estatut Bàsic de la Funció Pública, els llocs de treball públics docents s’han d’assignar sota els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Fins ara les places docents en centres públics han sigut cobertes en un concurs públic, mitjançant un barem objectiu de mèrits que assegurava la igualtat entre tots els participants i que els llocs de treball fossin ocupats per les persones més preparades.

Amb el Decret de plantilles, el Departament pretén que a partir d’ara sigui el director o directora de cada centre qui, sota els seus propis criteris, esculli  majoritàriament la plantilla de professors i professores dels centres públics, bé directament o bé establint perfils docents.

Convé tenir present que el Decret de plantilles és un decret propi del Departament d’Ensenyament, i no te res a veure amb la llei Wert, i per tant la Generalitat no té cap obligació de treure un decret d’aquesta mena.


Quin poder tindrà el director d’un centre?

El Departament d’Ensenyament ha atorgat un poder als directors que no té parangó en cap altra comunitat. Un director pot instruir directament un expedient a un professor per faltes lleus que pot implicar una sanció de fins a quinze dies de suspensió de treball i sou. Per tant, es pot assegurar que ara mateix el poder dels directors com a caps de personal és ja molt més gran que el que es pot trobar fins i tot en les empreses privades i, per tant, no hi ha cap necessitat d’una nova norma per assegurar el control del treball del professorat.

Amb el Decret de plantilles, i el posterior Decret d’avaluació que el seguirà, el director o directora no només podrà escollir la majoria de la plantilla, sinó que podrà avaluar negativament un professor o professora, amb el consegüent descompte de sou i inclús la pèrdua del lloc de treball en el centre on està destinat, o la pèrdua definitiva segons els casos.

Ni en els moments més foscos de la dictadura franquista els directors de centres públics van arribar a tenir tant poder com el que la Generalitat de Catalunya està posant en les mans dels directors i directores.

Millorarà la qualitat educativa amb aquest Decret?

Segons el Departament d’Ensenyament, el Decret de plantilles permetrà que els directors puguin portar a terme el seu projecte educatiu de centre, perquè podran escollir els professors més adients per portar-lo a terme, i això suposarà una millora de la qualitat educativa.

Però el Departament sembla oblidar que les escoles i instituts ja tenen un projecte educatiu essencial que és el de formar els seus alumnes segons els plans d’estudis legalment establerts.

El Decret suposarà que cada director pugui establir variacions sobre el pla d’estudis del seu centre, i aleshores, què passarà si un dia un alumne ha de traslladar-se a un altre centre? I com s’assegurarà que tothom, estudiï en el centre que estudiï, tingui una formació equivalent?

Per un altre costat, aquest Decret donarà als directors un paper central en el desenvolupament d’un centre escolar, però ¿estan preparats els directors per assumir amb possibilitats d’èxit aquesta responsabilitat? Hi ha algú que pugui assegurar que una orientació tan personal dels centres educatius no donarà com a resultat diferències notables entre uns centres i altres? No donaran lloc aquestes diferències que hi hagi centres de diferents categories?

En definitiva, el que passarà és que amb aquest decret es trencarà l’homogeneïtat educativa dels centres públics, hi haurà centres de diferents categories, i tot dependrà de la sort de viure en un o un altre lloc perquè un alumne rebi una educació millor o pitjor.

 
Com afectarà realment el Decret de plantilles en la vida escolar dels centres?

El Decret de plantilles serà el punt i final de la cultura democràtica i participativa en els centres escolars públics. A partir d’ara es treballarà igual que a les escoles de titularitat privada, és a dir, sobretot per complaure el director. El professorat, perduda tot tipus d’independència pedagògica i collat per un director que el pot expedientar, rebaixar el sou, donar-li feina o fer-li perdre el lloc de treball, ja no tindrà, com ara, per primer objectiu aconseguir el millor per els seus alumnes, sinó que l’objectiu bàsic de cada professor serà que el director estigui content amb ell. En aquestes condicions, serà inevitable que l’amiguisme entri a formar part de la vida quotidiana dels centres escolars. ¿O és que el Departament es creu que perquè ho decretin així, els directors i directores deixaran de ser persones com tothom i deixaran de ser sensibles a qui està sempre d’acord amb ells i qui no, qui coneixen i qui no, etc.? I així passarem a una situació en què llocs de treball públics pagats amb diners públics seran atorgats no mitjançant un sistema transparent que ofereixi les mateixes oportunitats a tothom i esculli els més preparats, sinó mitjançant els criteris particulars d’una persona.

I quan des de Direcció s’impulsin plans o activitats de dubtosa eficàcia pedagògica, però segurament vistosos de cara a la galeria, els professors acotaran el cap i diran a tot amén. I les estadístiques oficials del Departament s’ompliran d’aprovats i d’objectius aconseguits, tot i que no serveixin per a millorar realment el nivell de l’escola pública, com demostren una i altra vegada avaluacions externes i independents com la prova PISA.

Per desgràcia, estem convençuts que amb aquests decrets tan agressius, al final, la consellera Irene Rigau tindrà el dubtós honor d’acabar amb el patrimoni més essencial, tot i que intangible, de l’escola catalana: la implicació i motivació del professorat, que és el que realment va impulsar, en el seu moment, les escoles i instituts de Catalunya cap a un nivell d’excel·lència, que polítics com l’anterior conseller, el senyor Ernest Maragall, i l’actual consellera s’estan encarregant de desmantellar no se sap ben bé amb quins objectius.
 
Octubre 2013

Assemblea de professores i professors de l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar